#AcròbatesLH
EL TEMPS PASSA, LA PARAULA QUEDA
El temps passa i, gairebé sense adonar-nos-en, Acròbates arriba a la seva vintena edició.
Vint edicions de música i poesia, de veus que han arribat i n’han precedit d’altres, d’artistes, públics, espais i complicitats que han anat dibuixant una cartografia pròpia dins la ciutat de L’Hospitalet. Mirar enrere ens permet reconèixer el camí recorregut, però sobretot entendre una cosa que potser només el temps ens podria ensenyar: que cap projecte que perdura en el temps es construeix sol.
Per això, aquest any les mans es multipliquen.
Les mans formen part de l’imaginari visual d’Acròbates des de la primera edició. Han escrit, han sostingut, han acaronat, han creat, han tocat instruments, han agafat llibres i micròfons… En aquesta vintena edició ocupen el cartell com mai abans: mans diferents que apareixen, s’entrecreuen i comparteixen un mateix espai. Una imatge plural que vol parlar de totes les persones que, al llarg d’aquestes vint edicions, han contribuït a fer possible el festival.
Perquè darrere de qualsevol projecte cultural que resisteix el pas del temps hi ha una xarxa que el sosté. Hi ha artistes, tècnics, equipaments, institucions, col·laboradors, públics i afectes. Hi ha persones que hi són des de fa molts anys i d’altres que tot just hi arriben. Hi ha vincles visibles i d’altres que gairebé mai no apareixen en els cartells, però sense els quals res no seria possible. Aquesta vintena edició també vol ser una celebració de totes aquestes mans.
I és precisament d’aquí que neix el lema que ens acompanya aquest any: EL TEMPS PASSA, LA PARAULA QUEDA.
Queda una paraula dita una nit sobre un escenari. Queda un poema que algú va escoltar per primera vegada. Una cançó que torna molts anys després i ens porta al lloc on la vam sentir. Queda una conversa, una descoberta, una emoció compartida. Queden les persones i les complicitats. I queda també una manera d’habitar la ciutat a través de la cultura.
Potser per això aquesta edició mira inevitablement cap enrere, però no vol instal·lar-se en la nostàlgia. Celebrem vint edicions tornant a ocupar els carrers, encadenant veus, caminant la ciutat, fent dialogar generacions i llenguatges i obrint nous espais per a la poesia. Ho fem amb una programació que torna a barrejar música i paraula, recitals, converses, tallers, exposicions, propostes familiars i espectacles creats especialment per al festival. I ho fem, sobretot, continuan allò que l’Acròbates ha volgut ser sempre: un lloc de trobada.
Durant aquest novembre, L’Hospitalet tornarà a convertir-se en el nostre mapa. Cada escenari, cada biblioteca, cada centre cultural, cada plaça i cada persona que s’hi apropi en formarà part. Entre tots continuarem dibuixant aquesta particular cartografia de paraules, músiques, veus i afectes que fa vint edicions que anomenem Acròbates.
El temps passa, sí.
La paraula queda.
Vanessa Martín
Directora artística
A la Laia, una de les primeres acròbates.
En aquesta vintena edició també hi ets.
Comissariat i direcció artística:
Amb el suport de:
I la col·laboració de:
