Recital poètic
Dissabte, 6 de novembre
12:30h
JARDINS BIBLIOTECA CAN SUMARRO (C/de la Riera de l’Escorxador, 2)
Entrada lliure fins a completar aforament.
RECORDANT JOAN MARGARIT, amb Estel Solé i Josep M. Rodríguez
Joan Margarit (1938 -2021) havia fet moltes referències a la mort i a l’absència dels éssers estimats al llarg de tota la seva trajectòria poètica, però mai com ho fa a Animal de bosc, el seu poemari pòstum. En aquest poemari, el poeta parla de la seva pròpia mort i del temps d’espera, alhora que ens apropa la seva poesia com a consol. Des del Festival Acròbates volem recordar el poeta i la seva poesia amb dues veus de poetes joves que el van tractar i estimar: Josep M. Rodríguez i Estel Solé.
Estel Solé
Estel Solé (Molins de Rei, 1987) va estudiar Humanitats i es formà a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett amb diferents professors de reconegut prestigi com Alfredo Sanzol, Rafael Spregelburd o David Plana. Animals de companyia (2012), va ser la seva primera obra de teatre com a autora. L’any 2015, el seu text El Pacte la porta fins a la semifinal del Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta. El maig del 2016 publica la seva primera novel·la, Si no puc volar (Rosa dels Vents, 2016).
En el camp de la poesia, l’any 2011 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Dones que somiaven ser altres dones (Galerada, 2011). Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013) és el seu segon llibre de poemes. Com a rapsode ha participat en nombrosos recitals arreu de Catalunya i al Festival Eñe de Madrid, i ha compartit escenari amb poetes com Joan Margarit, Luis García Montero, Benjamín Prado o Josep Pedrals, entre d’altres.
Josep M. Rodríguez
Josep M. Rodríguez (Súria, 1976) és poeta, crític literari, traductor, lletrista i editor. Autor dels llibres de poemes Las deudas del viajero (1998), Castells de sorra (1999), Frío (2002), La caja negra (2004), Raíz (2008), Arquitectura yo (2012) y Sangre seca (2017). L’antologia Ecosistema (2015) recull part de la seva obra.
Ha publicat també un assaig, diverses antologies crítiques i algunes traduccions, l’última: Para tener casa hay que ganar la guerra (2018), de Joan Margarit. Ha estat traduït a una dotzena de llengües i ha rebut prestigiosos premis, com el Generación del 27. També forma part d’antologies com Mig segle de poesia catalana (Altaió / Sala-Valldaura, 2018) i Centros de gravedad (Andújar Almansa, 2018). En l’actualitat codirigeix les col·leccions de poesia de Pagès editors i de l’editorial Milenio. La seva publicació més recent és l’antologia ¿Y si escribes un haiku? (2019).
Amb la col·laboració de:
